EN TEMPS DE GUERRA: BUSQUEM LA PAU

 COSA DE LA PAU.

Quantes paraules dediquem a la guerra i que poques dediquem a la Pau.

En el conflicte de Rusia amb Ucrania, les paraules bel·licistes, militars, tenen molta més força pels esforços per arribara  la convivència entre països veïns, la recuperació de la confiança, les mesures de protecció de la població i en definitiva buscar la pau i el desarmament.

Les notícies des del principi ens han preparat per la lluita, la carrera militar, la força.

Fa vuit anys d'això. La lluita que ara es ven com una realitat d'ara mateix, té un recorregut, uns responsables i uns guanyadors.

Els mitjans de comunicació interessats en la propaganda i la informació, són els més beneficiats. Acabada la pandemia, malaltia, la nova pandemia és la guerra.

Una sola guerra, la que es fa al costat d'Europa. Les altres no tenen cap  importància , ni destacat informatiu.

Com ens agradaria que ens informessin exhaustivament dels conflcites que hi ha al Món.

L'exemple de Palestina, només es noticia quan hi ha algun acte de violència. una petita notícia, d'algun fet violent. Tots els esforços per la convivència i Pau no tenen cabuda. Potser de tant en tant.

Molts drets humans han perdut els palestins. Moltes famílies, cases, barris han estat borrats del mapa per Israel. ¿ Com podem reclamar drets humans a Israel, EE.UU, Gran Bretanya o França si han tancat els ulls als crims de guerra i al genocidi racista?

Al Iemen està havent matances. Les bombes sembla que eren fetes aquí. I el senyor Sánchez, president del  govern no pot parlar, ni donar informació per no perjudicar els tracatats econòmics d'Espanya. Tots els que pateixen la guerra són igual a totes les parts del Món. La mort és igual, la violència és la mateixa, la desesperació és igual o més gran,perquè saps que estàs sol sense cap recurs exterior que t'ajudi.

La notícia seria que tothom treballant per la Pau arribes a la conclusió que la guerra no té sentit, ni raó. Cal recuperar les paraules que valen i donen coneixement i deixar de costat les paraules de propaganda i d'informació sesgada, insuficient o demagògica.

Quan hi ha una guerra la primera cosa que mort és la veritat.

Els romans deien: Si vols la Pau preparat per la guerra.

Nosaltres hauriem de dir : Si vols la Pau prepara la Pau. I en canvi fem com els romans, que eren unes gents que sabien que es feien i on estava el negoci.

La Pau basada en el concepte d'armament millor o superior. Aquest concepteés un error i produeix la cursa d'armaments i el desenvolupament cièntífic i tecnològic en la industria de la mort. Quina bomba o quin estri farà més malt.

Aquest cost està assegurat doncs els estats volen tenir el millor i poder vendre'ls als millors postors. Siguin com disuasió o com ús letal directe.

Quants recursos es perden en aquest tema militar i com es podien dedicar a salvar les persones de les lacres del segle: la malatia, la fam, la pobresa, el canvi climàtic...

Recordem a molts pensadors i persones sabies que hantreballat per descobrir la realitat de la nostra societat, del nostre model i de la nostra història.

Posarem l'exemple del nostre Arcadi Oliveres. Quantes conferències, quants discursos plens de raons per canviar la situació mental i el discurs oficial, per fer-nos  obrir els ulls a una situació increible. Som el nostre pitjor enemic.
 

El Moviment ciutadà del 15 M sembla que havia obert els ulls i que una nova època s'obria a la participació política i ciutadana. Va ser un miratge. No havia solució dins del sistema. La gent del sistema va aprofitar-se de la por de la gent al canvi de sistema i de polítiques i en les elccions van guanyar les dretes. El vot de la por al canvi va engruixir els votants naturals de les dretes. Va ser un final agre i ja sabut.

Sempre que hi ha possibilitat de canviar alguna cosa, el rebuig i la por aplegeun les forces. El canvi acaba en res o en molt poca cosa.