Dormir al carrer.

Parlar d'un amic i de la seva experiència ens pot enriquir com agrup i com a persones.

 Enrique Richard, és voluntari d'Arrels des del 2002 i al 2007 va començar un blog, amb el mateix títol del llibre, on s'hi recullen les seves experiències, denúncies i reflexions sobre les persones sense sostre, quan els cartons són la seva única llar. Aquests deu anys d'experiència els ha semblat un bon moment per a plasmar en un llibre aquest, i que va més enllà d'una mera recopilació, sinó que s'ha creat un fil conductor i s'hi han incorporat nous textos.

Segons paraules de l' autor "encontraran una realidad que es dura, que duele y no deja indiferente. pero que pasa inadvertido para una sociedad que no quiere ver, que no le interesa ver, porque es un mundo de sufrimiento y de injusticia. Y hay que taparlo."

Richard també és conscient de que no és un tema que atregui a molta gent i que "no serà un best-seller" "Es posible que se necesite una cierta sensibilidad social para interesarse por este tema pero deseo que su lectura ayude a cambiar la mirada hacia las personas que viven en la calle. Una mirada que acepte, una mirada que acerque y que no juzgue...Y se convierta en una mirada crítica hacia una sociedad que expulsa, hacia unas políticas que olvidan y unos medios de información que en algunas ocasiones los utiliza"

Passat Sant Jordi el llibre es podrà trobar a qualsevol de les dependències d'Arrels (Centre Obert (C/Riereta, 24); Taller Ocupacional la Troballa; Llar Pere Barnés (C/Puig i Xoriguer, 14), i també a la llibreria Claret. Enrique Richard confia en ampliar l'edició i que altres llibreries s'interessin per la venda de Con cartones por la calle.

Enrique està disposat a parlar per nosaltres i amb nosaltres. 

Pasqua de Ressurrecció i vida

Pilar Rahola, en un article a la Vanguardia escriu:

( Va dirigida al jesuita González Faus)

- Estimado amigo, hoy es un día de gloria para los católicos, porque encarna la esperanza del renacer, del no morir.
 Probablemente esa es la base de toda religión, crear la idea de que la vida humana no es finita, sino que tiene continuidad más allá de la pura carne. Una especie de sordina al miedo a morir. Y la verdad es que funciona, porque los no creyentes, desprovistos del salvavidas de la fe, estamos más abandonados y más solos ante la muerte, lo cual nos hace más racionalistas, pero más infelices. Y ello, si me permites, no tiene solución, porque nadie puede hacerse trampas al solitario con las cuestiones de fe. 

Sin embargo, no quisiera hablar de muerte sino de vida en un domingo que justamente la glorifica. Y como sé de tu talante humanitario y de tu compromiso social, me pregunto si el mensaje de resurrección no debiera centrarse en los sectores más vulnerables, quizás porque son ellos los que necesitan una segunda vida justamente en esta vida. 

Ahora que otro jesuita ha llegado al papado con un agudo sentido social, sería quizá el momento de desproveer la idea de Dios de tanta parafernalia barroca y tanto boato, y retornar a la idea pura de la esperanza. Estimado amigo, no creo en Dios, pero creo en esos seres humanos magníficos a quienes Dios ha iluminado para el bien. 

No sé si la fe salva a nadie de la muerte, pero hay una fe de luz, de bondad, de entrega que salva a muchos de la propia vida, cuando ésta se hace cuesta arriba. Te confieso que no me gustan nada los pasos de Semana Santa, con toda esa simbología de la Inquisición tan visible y con ese gusto público por la tortura. 

Pero en días como hoy pienso en los que están en cualquier lugar del mundo convirtiendo su fe en mano que da la mano. Y esa sí que es una gran resurrección, porque da esperanza tangible a la tragedia cotidiana. Es este Dios, querido amigo, el que debería renacer cada día"

La Pilar no es considera creient, i tot i així, explica la necessitat de transcendència de la persona de trobar sentit a la vida humana. 

Hi ha altres persones dedicades a fer el bé a ajudar als seus pròxims els que donen el sentit de la Pasqua. Persones que viuen l'Encarnació en mig dels desesperats, dels pobres, de la injustícia treballant pels valors de Regne.

Aquests són els germans i amics de Jesús que van pel Món predicant en actes i vida el sentit de l'Amor de Déu als homes i de la Ressurecció de l'esperança en el futur.
Abril 2013

La Quaresma i la primavera

Arriba la Quaresma al final de l'hivern i amb la fi d'aquest periode entrarà la Primavera.

Hi ha una similitud la mort de l'hivern i l'inici d'una nova època de renovació, de floriment, de despertar de la natura.

També ha arribat el final d'un Papa, que ha tingut el valor d'acceptar les limitacions de l'església i de l'home que la conduïa. Benet ha decidir marxar amb dignitat. La dignitat que demanem per a les persones grans, sigui qui sigui.
Aquesta oportunitat per l'església també hauria de ser pels cristians per decidir quina església volem aquesta primavera. 

Una església oberta, plural, diversa i lliure i alliberadora o una església tancada, retrograda, poruga, carca i fora de temps.

Jo crec que s'ha de renovar quasi bé tot. Menys Jesús, tot les altres coses s'han de renovar. Des del discurs, les formes, les imatges, les homilies, les formes sacramentals, la mentalitat i els dirigents.

Cal fer la veritable renovació de la primavera eclesial, festiva, lluminosa i alegre.
Mireu els ocells  com canten a la primavera. La vida brolla de cada llavor plantada. La pluja i el sol fan la resta.
 Renovar el missatge. La majoria de paraules no tenen sentit pels nostres joves. Els termes agrícoles o del camp no arriben a la majoria urbanita.

Noves tecnologies amb un nou sentit de fons. Jesús les utilitzaria sense vergonya i diria coses que molts no ens agrada sentir. 

• Com que no és l'home pel dissabte (diumenge ara) sinó el dissabte per l'home.I no embruta a l'home menjar amb les mans sense rentar...
• Amor vull i no sacrificis...
• Que he vingut a portar foc a la terra i no he de voler que cremi...
• Que no hi ha major amor que el que entrega la seva vida pels altres.
• Que vull que passi aquesta copa de dolor, però que es faci la teva voluntat...

Els pescadors dels homes han de saber pescar en aquest temps.
Mira la imatge que fem els pescadors. Bastant patètica, amb la bata llarga, hivern i estiu, surtin amb fum de l'encens, amb cants sense sentit i ritme, fem parades, un teatre sacre que no arriba.
Perdonan els pecats dels fidels i passant dels pecats del món, que la final també són els nostres.

Què els diners són els elements bàsics de les esglésies. Que els pobres sempre ho seran i que l'alliberació no serà en aquest Món.

Que el Regne ha d'esperar que es construeixi al final del temps o en el Reialme de l'utopia.

 Volem la presència real de la dona a l'església. Que la figura e les nostres germanes no sigui més marginada, que estiguin en el culte i també a la direcció , com en la celebració. 

La presència del laïc i laica ha de ser la màxima alegria de la nostra comunitat que és l'església local i l'església universal.

Compartir amb els pastors ordenats, laics i laiques. Amb una formació bona i amb dret a decidir la teologia de les parròquies, les actuacions socials i la política de fraterna unitat amb tots els creients.

Toni

Contra l'atur

L'ATUR, ESCÀNDOL I DESAFIAMENT 

DEL NOSTRE TEMPS

Situació

Un dels problemes socials sentits més agudament en aquests moments a Catalunya -igual que a la resta d'Espanya- és l'atur. La seva gravetat ha arribat a límits tan extrems que, si no s'hi posa remei ràpidament, pot ser ocasió i fins i tot concausa de situacions explosives. 

Conseqüències

Les conseqüències de l'atur són sempre doloroses; algunes vegades són tràgiques. N'hi ha prou amb una mirada senzilla per a descobrir alguns dels seus estralls morals, humans, socials en l'àmbit familiar, personal, polític.

En l'àmbit de l'economia familiar, aquestes conseqüències -encara que diferents, segons les situacions personals i els sectors- són ben visibles i, en alguns casos, d'una gravetat extraordinària. Pensem, per exemple, el d'aquelles llars on només hi entrava un sou, del qual ara s'han vist privades per l'atur, i potser no perceben cap mena d'ajuda de la Seguretat Social.

En la vida personal, un home sa i honrat, quan no pot treballar, se sent mutilat i humiliat, un inútil i una càrrega. La manca de treball provoca en ell sofriments de tota mena: frustracions greus, desequilibris psíquics, dificultats d'integració social, pertor­bacions en la convivència familiar..., i pot provocar, de vegades, una empenta cap a l'alcoholisme, la droga, la prostitució, la delinqüència... Tot això és molt més agut i més palpable quan hom està privat del subsidi d'atur que suavitza una mica els efectes econòmics.

Camins de solució

Una situació així va contra el dret de la persona a guanyar-se la vida amb el seu treball. És un dret primari que cal tenir molt present quan cal posar en joc els elements tècnics per a intentar solucionar el problema.

--------------------

Com a complement de les accions immediates i de les iniciatives esmentades, l'ajut de les institucions i de les persones privades pot jugar un paper molt important en l'esforç per a pal·liar la situació dramàtica en què es troben tantes famílies necessitades. Pastors com som de les diòcesis catalanes, animem les comunitats cristianes, les institucions eclesials i les civils, i tots els fidels i persones de bona voluntat que siguin ben generosos en aquesta ajuda als germans sense treball.

En aquest esforç generós a favor dels parats voldríem que les nostres "Càritas" diocesanes i parroquials se sentissin fortament interpel·lades per l'eco imperiós de la veu de Crist, el qual compadit de la gent que el seguia i no tenia res per a menjar manà als apòstols: "Doneu-los menjar vosaltres mateixos" (Lc 9,13). Segurament que també elles -les Càritas- com els Dotze, hauran de confessar sovint, impotents i amb tristesa colpidora: "Només tenim cinc pans i dos peixos" (íb.). Tanmateix, aquest testimoni comunitari i eclesial del Poble de Déu, que posa en comú els bens dels seus membres, rics o pobres, amb els necessitats, cristians o no, -això és realment Càri­tas-, tindrà un gran valor de signe i serà un estímul per a d'altres persones i insti­tucions.

..............................

...............................

En el moment actual, es fa més necessària la crida a l'austeritat en les actuacions públiques i privades dels governants, dels partits polítics i de les entitats d'església, i també en les despeses personals i familiars de tothom; tots estem obligats, per solida­ritat humana i cristiana, a acceptar les renúncies i els sacrificis econòmics que convin­guin per tal de remeiar la situació dels més necessitats. Hi estem especialment obligats els sacerdots i religiosos, a nivell personal i de comunitat, i àdhuc en el muntatge dels òrgans i serveis eclesials, malgrat la dificultat de compaginar, algunes vegades, la so­brietat amb un servei adient i eficaç.

També, en aquests moments, es fa més urgent que refloreixi, amb tota la seva frescor original, l'esperit de la Pentecosta perquè la nostra Església -i la nostra societat civil- encerti a viure la comunió de cors i de béns de la primera comunitat cristiana (cf. Fets 2,44; 4,32.34-35).

.................................

................................

Aquestes frases que semblen tan actuals són del 1980.

Les coses no han canviat cada X temps tornem a rebre el Mal del sistema.

Les crisis són pròpies del sistema capitalista. El diners per sobre les persones, els interessos d'uns pocs per sobre dels interessos de  la majoria.

1980 hi havia 250.000 aturats

Jesús obrer I

Jesús va ser obrer. Sant Josep, per tradició popular, era fuster. Un fuster i paleta que debia fer edificis, cobrir-los en els materials que es feien servir. Més aviat de fusta , fang i palla. La pedra era pels rics, nobles, temples i romans.

Durant trenta anys de la seva història està treballant, guayant-se la vida, com diriem ara. Coneixia directament la vida dels seus coetanis; els pastors, els perscadors, els vinyataires, els sembradors, els recaptadors d'impostos, les dones que treballavem a la llar, els carvaners. Les festes (noces) populars de Canà on es quedaven sense vi i no tenien més.

El Món del treball és una bona eina d'aprenentatge. La solidaritat, l'esforç, el cansament diari, el viure ajustat econònicament, pendents de tenir feina o no. Esperar el bon temps, el temps propici, l'estar en mans de Déu i fer la seva voluntat, quan pots. No prendre mal, no estar malalt.  El treball és un gran mestre de la persona i de la societat.

Després la crida que el va portar de la vida oculta a ser el profeta de Galilea, després el Crist i més tard el rei dels jueus (a la creu) i  amb la Ressurrecció el Salvador Fill de Déu.

Ara entenem que la pugna amb els fariseus i escribes no era solament teològica, també hi havia un resentiment social. Dos concepcions de la religió jueva . La dels poderosos jueus del Yavhé de la Torà, dels intel.lectuals. I la dels altres que no venien de la casta benestant.

És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que un ric es salvi.

Els fariseus defensavem un Déu estàtic previsible, ordenat com el Poder vol. Jesús defensava un Déu imprevisible, fidel, viu i Pare amorós que surt a l' encontre de l'home i la dona. I que sobretot estima a la humanitat.
Aquest Déu estima les bones obres que fan els homes reals. Joan el baptista que s'enva al desert, Natanael pregan a sota la figuera, el que treu dimonis i no és del seu grup, la vidua pobra. I ajuda a tots el que demanen ajuda, es fa solidari amb el dolor i patiment dels altres.

Els pastors, els pescadors, els vinyataires, els recaptadors d'impostos, del seus temps són els exemples de les paràboles. I aquest Déu de Jesús estima la Solidaritat, la cooperació, el treball dels homes com  eix de la seva predicació i de les seves lliçons.

I paga com Déu, no com fem els homes, igual pel pacte lliure entre els homes al treballador del primer hora del dia com el últim.
Un denari era molts diners i just si tu vols donar el mateix al primer que al que contractes al final del dia és la teva decisió i valores el que vols valorar. La mirada de Déu és generosa amb els pobres
La teva riquesa com patrò no és teva (l'has rebuda) i les necessitats del pobre que no ha pogut treballar durant el dia, et reclamen una actuació real. Pensa que té la mateixa necessitat, una família, una pobresa. 
Jesús diu que Déu no actua per benefici seu sinò davant la necessitat. És una explicació molt comunista.

Estar al favor del Jesús i actuar com ell, és el que això ens faria falta ara per poder sortir de al crisi.

Vida cristiana, vida humana

VIDA HUMANA I VIDA CRISTIANA

Introducció

La vida humana és important, el més important de la societat. No té discusió.

En molts llocs això no és veritat.On la guerra triumfa, i les armes tene la paraula.

On les dictadures de tot color es fan amb el poder.Les persones no tenen drets.

On la droga és el poder. La vida no és cap valor.

On la mentida dels mitjans tenen la paraula, la vida humana no val res.

NUS

Les creences i les ideologies viuen en tot el que fem. Podem ignorar-lo. Però No podem negar-ho.
L'escola, la família i la societat són ideoligitzades, donen uns valors "socials" a tot el que fem. L'educació s'encarrega de que la transmissió sigui efectiva. A vegada es conscient i altres de manra inconscient.

Molts dels d'adults hem estat educats en la religió catòlica. No ha estat negatiu, algunes persones si que han patit un trauma important, per la majoria de nosaltres.

Sempre hem pogut acceptar o negar el fet de ser cristià o no ser-ho.
També és cert que s'ens instruia i no educava per donar resposta lliure al fet religiós. Educar es fer-nos autonoms, capaços de viure des de la seguretat i també des del dubte.

La superficialitat d'aquella formació ha donat aquest fruïts.
Potser no era la manera. Hi havia una etapa històrica definida. El nacional catolicisme patia de la relació poder dictatorial i poder religiós. Era un moment dur de la nostra història.

Per sort l'església catalana, en el nostre cas, es va adonar del problema i perill que representava aquesta unió. I la va trencar. Ella va recolzar, en alguns casos,  els moviments democràtics. Les esglésies i grups progressistes cristians eren un bon pilar contra el règim.

Després en la democràcia va recolzar la moderació i l' integració al model reformista. Van tornar a la seva tasca religiosa, formativa i de servei.

..................................

Avui creiem que s'ha de ser humà i després podem parlar d'aquest plus, aquesta decisió lliure davant de la persona de Jesús.  Es pot treballar la humanització des de la religiositat i també des de fora.
No hi ha un únic model. Hi ha un entorn més permissiu, més obert que permet entendre's homes i dones de diferents creences.

Una societat que no viu la "vida cristiana" també té valors i significat humanitzadors. Els ateus, els agnòstics, els descreguts ens fan reflexionar i ens qüestionen força. Ens socaven la tranquilitat i ens proposen temes escabrosos, que molts cops la nostra curta preparació li costa donar resposta i inclús entendre.

Confiem en els persones, confiem en les sortides plurals, diferents i sobretot en el diàleg.

Venim de d'on venim però el futur s'ha deconstruïr ara i ja.

Animar el grup

ANIMAR ELS GRUPS .

Hem de reconèixer la tasca d'en Jordi. El pal de paller del grup.

Ell, en Jordi Cussó, és el nostre animador de grup

Ha obert les portes, ha estat al costat de cadascú de nosaltres. 

Té la paraula justa en els moments difícils o quan cau la cosa. 

Anima a preparar la sessió, dona facilitats, creu en les capacitats "teològiques" de tots.

Ompla d'esperança col·lectiva les vides de cadascú de nosaltres per això crec que l'hem d'estar agraïts.

A més a més de presentar a Déu de Jesús, un Jesús i un Déu de l'Amor que ens compren i ens ajuda en el camí de la vida, ha estat un fet important.Nosaltres ja intuiem aquest Jesús Amor, però Jordi ens diu que és AMOR.

Treure incens i protocols a la fe, la caritat, i l'esperança. Donar sentit festiu a les trobades i que és important compartir-ho tot. També l'alegria, els somnis, la lluita del cada dia i les bromes.

Agraïr a tot el grup de persones, totes diferents i plurals la seva participació. Ells també són en part animadors del grup.  Aquesta diferència i pluralitat enriqueix i fa pensar millor. A més a més és la que ens trobem en tots els camins de la vida i està reflexada en el nostre grup. Ens diem cristians i fem el que els cristians feien. Viure la fe en comunitat, donar-nos força i consol, caminar plegats.

També recordem els que no han seguit en el grup. També han estat importants i la seva marxa una pérdua.

La pluralitat fa la riquesa de la trobada. Estarem d'acord o no ho estarem, farem més cas o menys cas, però cada aportació està viva i té vida. Té valor en quant hi ha estimació, intenció de comprendre i que arribi a tu.

Cal continuar la tasca del grups d'adults, agraïnt la possibilitat que hem tingut de fer equip, al pal de paller: en Jordi.