La història de Jesús està plena de forats. Com un formatge de forats. Una de les parts més interessants era el treball de Josep i de Jesús. Era un treballador que es guanyava la vida amb les seves mans.
Això ho diu la tradició. 30 anys vivim amb Maria i Josep treballant per guanyar-se la vida en diferents treballs de construcció de Israel.
Quan va ser gran va tenir una trobada amb el Pare (en el desert) i aquest li va reclamar un nou camí lluny de la vida que havia portat fina a les hores.
Jesús va estar rebutjat pels seus veïns, els seus familiars, infinitat de persones que no veien bé que la persona normal i treballadora que era Jesús fora el nou enviat de Déu.
Els seus companys no van ser els mestres de la Llei, ni els escribes.
Pobres obrers de la regió. Pescadors i oficis manuals, un recaudador d'impostos. Que no estaven capacitats per entendre la seva missió, ni les seves paraules.
Fins després de la seva mort no van entendre, amb ajuda de l'Esperit Sant, el que volia dir Jesús.
La vida pública de Jesús va per el camí de viure al costat dels esclosos, dels pobres, dels obrers.
És més difícil que un ric es salvi que un camell passi pel forat d'una agulla.
Per aquella gent que l'escoltava donar de menjar era un miracle. Per això el volien fer rei. i havia de fugir.
Quan va a la seva terra els seus no el reconeixen i diuen entre ells, no és aquest el fill del fuster...
Les seves històries, paràboles, parlen de les coses senzilles dels seus coetanis. Déu és com un pastor, un vinyater, un sembrador...
La moral de Jesús és la solidaritat i l'humanisme. Estima a Déu i al pròxim com a tu mateix.
La critica severa per aquells que són responsables d'ensenyar la veritat de l'Amor de Déu i passen de tot. El Samarità és el paradigma. Els seus sacerdots, escribes, levites passen del ferit; el Samarità té pietat i es solidaritza amb el sofriment de l'home. Posa els mitjans per ajudar-lo i a més a més diners de la seva bossa. I més encara si falta quan torni afegirà el que falti.
En les Noces de Canà, els pobres nuvis es queden sense vi. No tenien prou per la gran festa que feien.
I aquests pobres van ser testimoni del primer miracle de Jesús. Fins i tot els pobres obrers podien fer festa, Jesús i el Pare Déu estaven amb ells.
Molts més exemples poden recollir del Jesús obrer. El Magnificat de Maria és un cant dels obrers pobres al Déu que els salva i protegeix.
I tot al contrari els enemics de Jesús són les classes riques i els poders fàctics, sacerdots, escribes, fariseus. Totes les baralles i controvèrsies són en aquestes persones. La seva capacitat intel·lectual, econòmica, política, no els servia para reconèixer a Déu, i van en contra de Jesús i aquest en contra d'ells.
La mort de Jesús no era solament contra el que es deia Fiill de Déu sinó contra l'obrer i que aquests poguessin considerar-se els elegits.
Mort Jesús com un esclau, sol i cruelment torturat i rebaixat. Entregat pels seus als romans per escarni de tots aquells que són de baixa classe.
Nu, sol, nafrat, pobre, torturat, com un malaït als ulls del Món. Però Déu li va donar el Reialme de fidelitat i de Llum. El va Ressuscitar i el va enaltir sobre totes les coses.
Jesús vine
Un Jesús Nou des d'una altre punt de vista
dijous, 3 de setembre del 2015
Jesús un obrer de Natzaret
La dona Cannanea demana un miracle a Jesús.
Tenim la història de l'evangeli que avui diumenge 17-8-2014 s'explica. Una bona història perquè ens ensenya una cosa important. Déu ens escolta seriosament sempre. No s'oblida de nosaltres ni del que necessitem, ni el que volem.
Jesús surt de la seva terra i marxa a l'estranger, per seguretat. Ha jugat fort la seva doctrina, la seva praxis i ha discutit i ha fet enfadar els poders religiosos d'Israel. Com sabi que és ha decidit marxar de les terres d'Israel i Judea.
On va el seu nom i la seva fama el precedeix. Tothom parla d'ell, del que fa, guaricions i coses extraordinàries. A més a més parlen de les discusions que té aquest mestre de Galilea amb els poders. I sobretot són conegudes les discussions amb els religiosos Jueus: Mestres de la llei, fariseus, zelotes, ...
Fora de la seva terra trobem que vol passar d'incognit. No vol ara més problemes i els seus seguidors tampoc. Els romans tenen la mosca a l'orella. Han vist les orelles del perill i no volen trobar problemes.
Però una dóna cannanea que els ha reconegut demana un favor per la seva filla.Guareix-la senyor, tu pots.
Qui té fills sap el dolor i les preocupacions que donen. Si el teu fill o filla té problemes tu ho passes malament i faries qualsevol cosa per solucionar-ho.
Recordem quantes mares i pares en situació de necessitat, de malaltia, de guerres, carguen amb els fills i marxen com refugiats a l'exili on calgui per donar una mica de llum a les vides dels seus petits. Ho donen tot i farien qualsevol cosa per salvar al fill o filla.
En aquest segle XXI i en aquest moments hi ha milions de refugiats, milions de malalts, de gent en perill de mort. Aquests tenen pares que s'els estimen molt i que veuen com moren, en malalteixen o es perden en la desesperació i l'aniquilació. No els coneixem, però hi són
Aquella mare cannanea de l'evangeli com moltes mares d'ara i de tots els temps faram l'impossible pels seus fills/filles.
Davant tenen el mestre bo, el que passa pel Món fent el bé i donant la salut als malalts. La seva desesperació els fa seguir cridant. Cridant pels seu fill/filla. Com tantes persones ara a tot el Món criden.
Jesús vol donar una lliçò als seus.Els deixebles han d'aprendre quina ha de ser la resposta correcta.
I aquests, que no entenen Jesús responen com ell creuen, en lloc de respondre bé. Volen que la faci callar i l'expulsi. Ells no es veuen implicats, a nosaltres no ens ho diu.
Jesús espera i la dona cada cop més desesperada crida més fort, és insuportable el seu dolor i els seus crits.
Quan Jesús sembla que hi ha prou. S'atura, el cercle del seguidors escolta. Ara Jesús la farà fora i podrem seguir tranquils.
Jesús dialoga amb la dona. No és bo que el menjar dels fills (els jueus) és doni als "gossos" una manera de dirigir-se dels jueus als no jueus.
La dona no té por. La seva filla val tot el seu esforç i a més a més l'interlocutor és Jesús el mestre bo.
La dona replica, també els gossos (animals domèstics) mengen de les engrunes de la taula.
Aquesta cannanea no cedeix, la salut de la filla és important, no tinc por del profeta dels jueus.
En l'oració són dos els que es comuniquen. Els dos són lliures i poden actuar com creuen que s'ha d'actuar. No sempre les nostres oracions tenen resposta immediata. El Abba no sempre vol dir ara ja. Nosaltres sabem que s'ha de fer la seva voluntat i no la nostra, però podem continuar pregant. La confiaça de que ens escoltarà, si ho creu convenient, però nosaltres no defallim.
Molts cops cedim a la fatalitat. La nostra fe es feble.
Jesús canvia de manera de fer. Ell felicita a la cannanea: no he trobat major fe en tot Israel. Perquè has cregut que es faci el que vols.
Quina és la conseqüència avuia.
Ara nosaltres després dels milers d'anys hem de fer com Jesús. Som les mans i els peus del Crist i hem de fer el mateix.
Milers d'homes i dones lluiten pels seus fills i filles i criden desesperats per ells. Tenen malalties, són pobres, no poden sortir-se de les guerres, de la fam i de la malnutrició.
Des de totes les distàncies ens criden i Jesús no diu res. escolta els seus clams, les seves llengües i plors i no fa res. Nosaltres fem més aviat com els deixebles, - "mestre despedeix a la dona"
Espera que nosaltres responguem com Ell va respondre. No oblidem que tenim aquest responsabilitat, que no podem dir que no. No podem fer-nos sorts, i cecs al que passa al nostra Món. Si Déu ens escolta sempre, perquè nosaltres actuem diferent? Que no entenem de l'actuació de l'enviat de Déu.
Nosaltres jutgem, conveniència, necessitat, possibilitats i així traïm el clam dels sofrents i les paraules de Jesús. No ens oblidem. L'evangeli no és conte bonic de sentir. És una ensenyança i un aprenentatge a les nostres vides, que necessiten una resposta contundent. Fer el que fa Jesús comprenent per què ho fa i com ho fa...I les conseqüències de la seva forma d'obrar per portar el Regne avui al Món , per coneixement de tots.
Jesús surt de la seva terra i marxa a l'estranger, per seguretat. Ha jugat fort la seva doctrina, la seva praxis i ha discutit i ha fet enfadar els poders religiosos d'Israel. Com sabi que és ha decidit marxar de les terres d'Israel i Judea.
On va el seu nom i la seva fama el precedeix. Tothom parla d'ell, del que fa, guaricions i coses extraordinàries. A més a més parlen de les discusions que té aquest mestre de Galilea amb els poders. I sobretot són conegudes les discussions amb els religiosos Jueus: Mestres de la llei, fariseus, zelotes, ...
Fora de la seva terra trobem que vol passar d'incognit. No vol ara més problemes i els seus seguidors tampoc. Els romans tenen la mosca a l'orella. Han vist les orelles del perill i no volen trobar problemes.
Però una dóna cannanea que els ha reconegut demana un favor per la seva filla.Guareix-la senyor, tu pots.
Qui té fills sap el dolor i les preocupacions que donen. Si el teu fill o filla té problemes tu ho passes malament i faries qualsevol cosa per solucionar-ho.
Recordem quantes mares i pares en situació de necessitat, de malaltia, de guerres, carguen amb els fills i marxen com refugiats a l'exili on calgui per donar una mica de llum a les vides dels seus petits. Ho donen tot i farien qualsevol cosa per salvar al fill o filla.
En aquest segle XXI i en aquest moments hi ha milions de refugiats, milions de malalts, de gent en perill de mort. Aquests tenen pares que s'els estimen molt i que veuen com moren, en malalteixen o es perden en la desesperació i l'aniquilació. No els coneixem, però hi són
Aquella mare cannanea de l'evangeli com moltes mares d'ara i de tots els temps faram l'impossible pels seus fills/filles.
Davant tenen el mestre bo, el que passa pel Món fent el bé i donant la salut als malalts. La seva desesperació els fa seguir cridant. Cridant pels seu fill/filla. Com tantes persones ara a tot el Món criden.
Jesús vol donar una lliçò als seus.Els deixebles han d'aprendre quina ha de ser la resposta correcta.
I aquests, que no entenen Jesús responen com ell creuen, en lloc de respondre bé. Volen que la faci callar i l'expulsi. Ells no es veuen implicats, a nosaltres no ens ho diu.
Jesús espera i la dona cada cop més desesperada crida més fort, és insuportable el seu dolor i els seus crits.
Quan Jesús sembla que hi ha prou. S'atura, el cercle del seguidors escolta. Ara Jesús la farà fora i podrem seguir tranquils.
Jesús dialoga amb la dona. No és bo que el menjar dels fills (els jueus) és doni als "gossos" una manera de dirigir-se dels jueus als no jueus.
La dona no té por. La seva filla val tot el seu esforç i a més a més l'interlocutor és Jesús el mestre bo.
La dona replica, també els gossos (animals domèstics) mengen de les engrunes de la taula.
Aquesta cannanea no cedeix, la salut de la filla és important, no tinc por del profeta dels jueus.
En l'oració són dos els que es comuniquen. Els dos són lliures i poden actuar com creuen que s'ha d'actuar. No sempre les nostres oracions tenen resposta immediata. El Abba no sempre vol dir ara ja. Nosaltres sabem que s'ha de fer la seva voluntat i no la nostra, però podem continuar pregant. La confiaça de que ens escoltarà, si ho creu convenient, però nosaltres no defallim.
Molts cops cedim a la fatalitat. La nostra fe es feble.
Jesús canvia de manera de fer. Ell felicita a la cannanea: no he trobat major fe en tot Israel. Perquè has cregut que es faci el que vols.
Quina és la conseqüència avuia.
Ara nosaltres després dels milers d'anys hem de fer com Jesús. Som les mans i els peus del Crist i hem de fer el mateix.
Milers d'homes i dones lluiten pels seus fills i filles i criden desesperats per ells. Tenen malalties, són pobres, no poden sortir-se de les guerres, de la fam i de la malnutrició.
Des de totes les distàncies ens criden i Jesús no diu res. escolta els seus clams, les seves llengües i plors i no fa res. Nosaltres fem més aviat com els deixebles, - "mestre despedeix a la dona"
Espera que nosaltres responguem com Ell va respondre. No oblidem que tenim aquest responsabilitat, que no podem dir que no. No podem fer-nos sorts, i cecs al que passa al nostra Món. Si Déu ens escolta sempre, perquè nosaltres actuem diferent? Que no entenem de l'actuació de l'enviat de Déu.
Nosaltres jutgem, conveniència, necessitat, possibilitats i així traïm el clam dels sofrents i les paraules de Jesús. No ens oblidem. L'evangeli no és conte bonic de sentir. És una ensenyança i un aprenentatge a les nostres vides, que necessiten una resposta contundent. Fer el que fa Jesús comprenent per què ho fa i com ho fa...I les conseqüències de la seva forma d'obrar per portar el Regne avui al Món , per coneixement de tots.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

