Jesús vine

Jesús vine
Un Jesús Nou des d'una altre punt de vista

divendres, 15 de desembre del 2017

Meditació cristiana

Hi ha una pràctica dins de l'educació espiritual que és la mediatació.

Trobar-se un  mateix a soles i poder arribar a la persona integra i global que som.

Hi ha molts mestres i moltes tècniques. Orient té una manera de fer que crea moltes escoles i molts gurus.

Orient no ha perdut l'idea de l'unitat de la persona amb l'Univers. El Tot i l'individu van o estant units o lligats.

Todos buscamos la paz y la armonía porque carecemos de ellas en nuestras vidas. De vez en cuando todos experimentamos agitación,irritación, falta de armonía, sufrimiento. Cuando esto sucede no lo guardamos para nosotros sino que lo distribuimos a los demás. Una persona desdichada impregna el ambiente que le rodea de agitación y quienes están cerca de ella también se alteran, se irritan.
Ciertamente, ésta no es la manera más adecuada de vivir.
Tenemos que vivir en paz con nosotros mismos y en paz con los demás porque, en última instancia, los seres humanos somos seres sociales que vivimos dentro de una sociedad interrelacionada. Pero ¿cómo vivir en paz y armonía interior y mantenerlas para que los demás puedan también vivir en paz y armonía?
Para librarnos de nuestra agitación tenemos que conocer sus razones básicas, la causa del sufrimiento. Al investigar este problema, nos damos cuenta de que nos sentimos agitados en cuanto generamos negatividades o contaminaciones en la mente. La negatividad, la contaminación o la impureza mental no pueden coexistir con la paz y la armonía.
¿Cómo empezamos a generar negatividades? También aquí nos damos cuenta, al investigar, de que nos sentimos desdichados cuando estamos con alguien que se comporta de una manera que no nos gusta o cuando sucede algo que nos desagrada. Cuando ocurre algo que no deseamos surge tensión en nuestro interior y también surge cuando no ocurre o existen obstáculos para que se cumpla algo que deseamos. Con todo eso empezamos a atar nudos en nuestro interior. Y como durante toda la vida van a suceder cosas que no queremos y las deseadas puede que sucedan o puede que no sucedan, este proceso de reacción, de atar nudos –nudos gordianos, hace que toda la estructura física y mental esté tan tensa y tan llena de negatividades que la vida se vuelve miserable.
Una manera de resolver este problema sería arreglar las cosas para que en nuestra vida no ocurriera nada indeseado, para que todo sea tal y como deseamos. Para lograrlo, tendríamos que desarrollar en nosotros un poder extraordinario o bien conseguir que venga en nuestra ayuda alguien que lo posea. Pero tal cosa es imposible. No existe nadie en el mundo que pueda satisfacer todos sus
deseos. No hay nadie cuya vida transcurra como quiere, sin que pase algo no deseado. Constantemente ocurren cosas que van en contra de nuestros deseos y anhelos. De ahí –la pregunta: ¿Cómo podemos dejar de reaccionar ciegamente cuando enfrentamos situaciones que no nos gustan? ¿Cómo podemos dejar de generar tensión y permanecer llenos de paz y armonía?

Compromís i realitat

La nostra realitat té molts components.
El que passa a Síria per exemple.

A vegades tenim la tentació a reduir-los a pocs paràmetres. Els més importants, o els que més ens arriben a tocar els sentiments o emocions.

Cal una visió més en perspectiva. No podem fer com els mitjans de comunicació, que donen la punta de la notícia. No ens expliquen els abans dels fets,  i molts cops no expliquen com finalitzen després. La nostra vida la vivim com els titulars i quan més impactant millor.

No ens donen la paga extra de Nadal. Ens quedem en el trist fet, però no es parla de la ruïna que s'ha arribat després de tants anys de democràcia i autonomia.

El sistema econòmic està fent molt de mal. La famosa crisi ha fet que l'Estat del Benestar limitat i imperfecte, que teniem estigui ara en perill.

Com ha de ser la nostra resposta. Ha de ser meditada, seriosa, plena, reconeguda i total. O serà com un titular d'un diari de un dia determinat. Anem pas a pas, informant-nos, debatin, esforçant-nos en comprendre tota la realitat o serà una resposta arrauxada explosiva i gratuita.

Com ho faria Jesús. Mirem el cas de la prostituta agafada en fragant adulteri . Jesús com jueu sabia que calia fer en aquests casos. La llei de la Torà era clara.
  
Apedregaria a la prostituta o buscaria més i "escriuria" a terra reflexionant i fent el que en aquell moment s'havia de fer. Comprometre's amb els dèbils i ajudar a canviar les mentalitats.

Jesús s'alinea amb la prostituta, la que ha escandalitzat als jueus. Els més dèbils sempre escandalitzen, sobretot quan són pecadors.
No s'oposa, però, als jueus, escriu a terra els pecats de tots i quan l'han vist, els diu la frase famosa:

- Qui estigui lliure de pecat, tiri la primera pedra.

Ara és el moment clau, ningú va tirar cap, i van anant marxant a poc a poc. Las paraules escrites en el terra, avarícia, gola, fornicació, odis, egoismes, rapinyes, violacions, assassinats, ... devien fer mal als jueus.

Jesús estava informat i podia si volia desemmascarar-los a tots.  Millor marxar.

Després sola la pecadora, Jesús amb els seus deixebles (homes i dones) li diu,
- "on són els que t'acusaven" ...

Marxa i no pequis més. explica el que ha passat avui amb aquesta gent que volia matar-te, i si vols vine amb nosaltres a buscar el Regne de Déu..

Compromís per salvar a altres persones, buscar el millor i canviar així el Món.



Economia i fe.

L'economia en aquest Món capitalista és la gran càrrega que tothom hem de suportar.

Famílies, negocis, entitats, ministeris, tots estem sota la pressió econòmica.
Cal saber de entrades i sortides si vols anar bé per la vida. Que les entrades siguin superiors que les sortides, seria l'ideal.

Les esglésies també tenen aquest problema.
El diner d'entrada, el treball voluntari (com diner), les empreses que treballen, les compres d'articles necessaris, la llum, l'aigua i el gas...
Ningú es lliure del Món del diner i encara li fem escarafalls. Sembla que és tabú, poc seriós.

Parlem de Déu, però mirem la safata a veure si ha entrades suficients per fer front a les despeses.
I és que sovint l'església està sobre dimensionada. Hi ha masses coses que tenen un cost elevat.

Tot en aquest país necessita diners, I no pocs diners...Per fer més entenedor som pocs els practicants i situació de vida és precària o molt precària

La manca de personal, la disminució dels ingressos...fa trontollar la tasca de l'església, dels serveis, de les paraules de salvació.

Aquesta reflexió vol arribar a tots, parròquies, centres educatius, convents, bisbat.

Hi ha diferents solucions a curt , mig i llarg plaç.

S'han de saber, valorar, i treballar amb temps. No ens podem enganyar més. Si una cosa és insostenible, s'ha de canviar, modificar o tancar.

A Déu no el tancarem, l'Esperit Sant s'adapta als temps i la fe d'alguns es reforça amb les dificultats.
Esperem que ens doni forces per superar aquest segle XXI.

dimarts, 5 de desembre del 2017

TEMPS LIMITAT

TEMPS LIMITAT

Tots tenim un temps per fer les coses. La vida és així. No ho podem canviar.

Unes vegades les limitacions de l'edat, unes altres les malalties o el cansament fa que allò que havia de durar molt més, no duri.

És llei de vida.

El compromís nostre té data de caducitat, igual que nosaltres.

S'ha acabat el període entre nosaltres. Has estat un bon company de camí. 
Tots tenim virtuts i defectes, tots som humans. 
Ara Jordi és un moment de canviar, de prendre les rendes de la vida. Endavant. 
Vas a la República Dominicana on t'esperen un grapat d'amics, de serveis, de vides.

Es que hem vist el treball que t'espera en la Casa de Santiago, en les parròquies , col·laboradores, en els projectes d'Amics de la Dominicana tenen engegats i seguirem recordant la teva tasca.

Nosaltres continuarem amb el nostre treball. La nostra vida de compromís i la nostra lluita per aquest barri, ciutat, família,  i Món més just que ens demana Jesús.

El teu mestratge ens ha deixat unes marques clares que hem de seguir: Afabilitat, amistat, comprensió, acceptació de les debilitats i Estimació a les persones. 

El Pare fa el que vol en cada moment, i nosaltres només ens toca acceptar, pregar i agrair.
Els infants, els preferits del Senyor, et trobaran a faltar. Tots et trobarem a faltar.
Però sense pena perquè vas a fer una tasca de l'església i vas per voluntat pròpia.



diumenge, 5 de novembre del 2017

Canvis en l'església del Redemptor


Els temps estan canviant. Bob Dylan

Un temps de canvi.



Al final ja ha arribat. Mossèn Jordi marxa de la parròquia del Redemptor.  Busca altres metes, altres objectius. 

Tots tenim el dret de cercar el nostre ideal. La missió del cristià és estar oberts a la paraula, l' intuïció, el missatge, la voluntat de Déu i seguir-la
Mossèn Jordi ha estat un mestre amable, dolç, humorista, amic.
Hem d'agrair aquest anys que ha estat a la nostra parròquia de barri.

Altres canvis són també molt importants. Uns per canvi de residència i altres per la marxa definitiva a la casa del Pare. 
Els canvis de la seva marxa, són oportunitats per retrobar la pregunta: ¿Què ha de ser l'església de barri al segle XXI?
Què diu l'església de barri amb un temps de crisi general, de treball, de valors, de models socials?

Les respostes són varies. Uns estan en l'immobilisme. No tocar res que la gent no marxi (els habituals que són persones grans).

Altres proposen tocar el mínim per adaptar-nos als temps. Procurant que entenguin que això és bastant difícil.

I altres volen canviar-ho tot. Des de les formes, les imatges que donem, les bases de l'església i tornar als inicis, quan l'església era petita i no tenia poder.

La resposta ha de ser col·lectiva. Hem d'aturar els grups, la marxa per contestar-nos. 

Un referèndum no ens cal. Però cal una aposta pel diàleg intern, debatre punts de vista diferents i traçar un camí, una línia de progrés que si que ens cal.

Fraternalment, compromes, amb ganes de tirar un projecte real i realista en una societat post cristiana.
Recordem les arrels cristianes de Catalunya, però no serveis de res sino hi ha un llenguatge comú. L' incultura històrica, religiosa i social de les noves generacions és important. No es pot comunicar amb les paraules si el llenguatge d'uns i altres és diferent.

S'ha de fer els canvis necessaris per a que el missatge, i la presència cristiana, tingui una resposta convenient per part de la societat. L'últim és trobar l' indiferència o el patetisme.

Busquem el consens per canviar i canviar-nos. Demanem la bona ajuda al Senyor, fem pregària i tinguem el valor per convertir-nos a Jesús.

Una església sense capellans i amb pocs laics voluntaris. Que ha de canviar?