Jesús vine

Jesús vine
Un Jesús Nou des d'una altre punt de vista

diumenge, 2 de febrer del 2020

Consiliari de l'esplai la Gralla. Barcelona

ESTIMAR EL QUE FEM I DONAR HO TOT PER LA CAUSA DE JESÚS

Aquest curs m'han demanat que ajudi a l'esplai en les tasques de la preparació pel transcendent  i d' animació de la fe.

La tasca és important, el nostre esplai necessita una renovació en aquest punt. 
Mare de Déu de l'Alegria

Els temps actuals són diferents, la societat on vivim ha canviat molt, el pensament dels infants i joves està mediatitzat per l'educació permisiva, les formes que veuen en els mitjans, i que les famílies assumeixen. Les imatges són importants, les múltiples pantalles ho diuen tot, les relacions, les paraules, els afectes...

Els valors morals o ètics no tenen tanta importància. Sembla coses del passat.

La cultura tradicional és un record que funciona en paral·lel a la cultura moderna, tecnològica i cièntífica.

Tornar a la realitat de l'esplai on priven les relacions humanes directes, les paraules que comuniquen coses, sentiments i emocions, el joc de les tardes... És un gran canvi.

El llenguatge és important a l'esplai, les idees de la societat han canviat. Les idees que abans eren força s'han perdut. S'han tornat líquides o com diu un anunci de cotxes :- s'han tornat hibrides-´



Saben això a l'esplai, els canvis culturals, d'activitat i de pensament, de vida ens cal buscar un encaix de fe.

En el Món secularitzat d'avui és un repte. Les persones en aquest aspecte tenen mancances.

La importància que li dones i el temps que dediques a preparar-te és decisiu. La manca de temps, la priorització d'estudis, vida personal, treball per tirar endavant, també és un tema important.  Els estudis, els treballs, l'esplai , compaginar-ho tot és difícil.

Cal temps per vivenciar les coses i cal temps per preparar les activitats que hem de treballar.

Des de la parròquia, valorem i agraïm la bona voluntat dels monitors. l'esforç que fan. Ells són l'últim pas de la cadena de la nova animació de la fe.

Crec que haurem de posar unes pautes, per fer conscients els objectius i anar treballant-los entre tots. Mossèns, comunitat, pares, monitors i infants.

L'important és que vegin l'església com la casa de tots els cristians i que aquí es pot aprendre a estimar a Jesús i als companys, amics, coneguts i a la comunitat.

Que hi ha interdependència entre tots, vivim la mateixa fe, creiem el mateix credo i tenim a Jesús com a Mestre. L'Esperit Sant ens acompanya i il·lumina i ens fa profetes, Cos de Crist i part fonamental del futur.

Treballem amb l'evangeli, treballem amb la paraula de Jesús i la volem aplicar a les nostres vides. L'evangeli no és un element mort, una història antiga, un conte per engalipar a les persones. És ben viu i ens parla ara de les coses que vivim el que hem de dir i que fer si volem ser conseqüents, fidels, sants...

Recordar a tots els mossens, seminaristes, consiliaris, monitors i monitores que han passat per l'esplai la Gralla. Concretament als monitors/es que han dedicat anys de la seva vida jove a la tasca de monitor i ara són història. Sónt part de la nostra història de l'esplai i han estimat la Gralla, el que feien, les persones , els nens i joves que van tenir i no poden ser oblidats.

Reunions amb menjar i pica pica durant la reunió. Així passava millor.
Aquest any que fem 30 anys del neixament de l'esplai i que ha funcionat inenterrumpidament. Hem de felicitar-nos i agraïr a tantes i  tantes persones que han col·laborat des de diferents espais.
Els mossens, els seminaristes, l'amic l'Edu, els molts que han estat responsables, els cents de monitors i de monitores que han treballat voluntariament tantes hores, els milers de nens i les nenes. Recordem també a les persones que han col·laborat,  econòmicament,  al funcionament de les colònies o de l'esplai, als cuiners i d' ajudants, a tanta gent que segurament era important, en el seu moment, i avui no recordem... 




Cicle catequètic. La catequesi d'infants

La catequesi d'infants és una tasca pastoral molt important. La parròquia ha de procurar en el terreny de la formació estar a l'última.
La societat ha canviat molt, les persones d'aquesta societat també han canviat.
Veniem d'una majoria social que es declarava religiosa. Que havia tingut una formació o base religiosa i que podia entendre els conceptes més importants d ela nostra religió cristiana.

Després el implicar-se o no implicar-se en el fet religiós ja era un altra cosa.

Ara això ha canviat radicalment.Una nova societat funciona i s'ha perdut aquest coneixement del fet religiós, del fet cultural, de la història, de la nostra base cultural i social.

La religió no és el centre de res. Gràcies a que tenen poder (hospitals, escoles, instituts i universitats...) poden dir que la religiositat encara funciona.

Cal diferenciar molt les poblacions grans de les petites. Les  esglésies tenen molt poc pes social. Mantenen encara la població gran, la nova que arriba de paisos on és important el fet religiós i de grups molt "religiosos" de nova fornada.

Cal saber aquesta realitat. Estem fent catequesi ensenyant les bases a alguns infants que són herois en la societat actual. Ells i els seus pares han decidit formar-se, en hores especials, fora de l'escola amb persones preparades de la comunitat.
La comunitat confia plenament en els seu sentit de fe, de l'entrega a la tasca de parlar de Déu avui a nens i nenes que viuen en un entorn diferent, no cristià i inclús anticristià.

Quines eines tenim.

La fe, la pregària, l'estimació i la didàctica viscuda com un camí vers el descobriment de Déu.
El llenguatge del símbol, les paràboles, els miracles, la pròpia vida ens ajuda a entendre una mica quina és la BONA NOVA.
Recordem a St. Pau
 "Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.
 Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran."


La Primera Comunió és la porta d'entrada a la comunitat. (el bateig es va fe quan eren petits)

Però després cal seguir caminant i entrar en el misteri de Déu, en la Bona Nova de Jesucrist que allibera i dóna un sentit a la vida dels homes i de les dones.