Jesús surt de la seva terra i marxa a l'estranger, per seguretat. Ha jugat fort la seva doctrina, la seva praxis i ha discutit i ha fet enfadar els poders religiosos d'Israel. Com sabi que és ha decidit marxar de les terres d'Israel i Judea.
On va el seu nom i la seva fama el precedeix. Tothom parla d'ell, del que fa, guaricions i coses extraordinàries. A més a més parlen de les discusions que té aquest mestre de Galilea amb els poders. I sobretot són conegudes les discussions amb els religiosos Jueus: Mestres de la llei, fariseus, zelotes, ...
Fora de la seva terra trobem que vol passar d'incognit. No vol ara més problemes i els seus seguidors tampoc. Els romans tenen la mosca a l'orella. Han vist les orelles del perill i no volen trobar problemes.
Però una dóna cannanea que els ha reconegut demana un favor per la seva filla.Guareix-la senyor, tu pots.
Qui té fills sap el dolor i les preocupacions que donen. Si el teu fill o filla té problemes tu ho passes malament i faries qualsevol cosa per solucionar-ho.
Recordem quantes mares i pares en situació de necessitat, de malaltia, de guerres, carguen amb els fills i marxen com refugiats a l'exili on calgui per donar una mica de llum a les vides dels seus petits. Ho donen tot i farien qualsevol cosa per salvar al fill o filla.
En aquest segle XXI i en aquest moments hi ha milions de refugiats, milions de malalts, de gent en perill de mort. Aquests tenen pares que s'els estimen molt i que veuen com moren, en malalteixen o es perden en la desesperació i l'aniquilació. No els coneixem, però hi són
Aquella mare cannanea de l'evangeli com moltes mares d'ara i de tots els temps faram l'impossible pels seus fills/filles.
Davant tenen el mestre bo, el que passa pel Món fent el bé i donant la salut als malalts. La seva desesperació els fa seguir cridant. Cridant pels seu fill/filla. Com tantes persones ara a tot el Món criden.
Jesús vol donar una lliçò als seus.Els deixebles han d'aprendre quina ha de ser la resposta correcta.
I aquests, que no entenen Jesús responen com ell creuen, en lloc de respondre bé. Volen que la faci callar i l'expulsi. Ells no es veuen implicats, a nosaltres no ens ho diu.
Jesús espera i la dona cada cop més desesperada crida més fort, és insuportable el seu dolor i els seus crits.
Quan Jesús sembla que hi ha prou. S'atura, el cercle del seguidors escolta. Ara Jesús la farà fora i podrem seguir tranquils.
Jesús dialoga amb la dona. No és bo que el menjar dels fills (els jueus) és doni als "gossos" una manera de dirigir-se dels jueus als no jueus.
La dona no té por. La seva filla val tot el seu esforç i a més a més l'interlocutor és Jesús el mestre bo.
La dona replica, també els gossos (animals domèstics) mengen de les engrunes de la taula.
Aquesta cannanea no cedeix, la salut de la filla és important, no tinc por del profeta dels jueus.
En l'oració són dos els que es comuniquen. Els dos són lliures i poden actuar com creuen que s'ha d'actuar. No sempre les nostres oracions tenen resposta immediata. El Abba no sempre vol dir ara ja. Nosaltres sabem que s'ha de fer la seva voluntat i no la nostra, però podem continuar pregant. La confiaça de que ens escoltarà, si ho creu convenient, però nosaltres no defallim.
Molts cops cedim a la fatalitat. La nostra fe es feble.
Jesús canvia de manera de fer. Ell felicita a la cannanea: no he trobat major fe en tot Israel. Perquè has cregut que es faci el que vols.
Quina és la conseqüència avuia.
Ara nosaltres després dels milers d'anys hem de fer com Jesús. Som les mans i els peus del Crist i hem de fer el mateix.
Milers d'homes i dones lluiten pels seus fills i filles i criden desesperats per ells. Tenen malalties, són pobres, no poden sortir-se de les guerres, de la fam i de la malnutrició.
Des de totes les distàncies ens criden i Jesús no diu res. escolta els seus clams, les seves llengües i plors i no fa res. Nosaltres fem més aviat com els deixebles, - "mestre despedeix a la dona"
Espera que nosaltres responguem com Ell va respondre. No oblidem que tenim aquest responsabilitat, que no podem dir que no. No podem fer-nos sorts, i cecs al que passa al nostra Món. Si Déu ens escolta sempre, perquè nosaltres actuem diferent? Que no entenem de l'actuació de l'enviat de Déu.
Nosaltres jutgem, conveniència, necessitat, possibilitats i així traïm el clam dels sofrents i les paraules de Jesús. No ens oblidem. L'evangeli no és conte bonic de sentir. És una ensenyança i un aprenentatge a les nostres vides, que necessiten una resposta contundent. Fer el que fa Jesús comprenent per què ho fa i com ho fa...I les conseqüències de la seva forma d'obrar per portar el Regne avui al Món , per coneixement de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada