Famílies, negocis, entitats, ministeris, tots estem sota la pressió econòmica.
Cal saber de entrades i sortides si vols anar bé per la vida. Que les entrades siguin superiors que les sortides, seria l'ideal.
Les esglésies també tenen aquest problema.
El diner d'entrada, el treball voluntari (com diner), les empreses que treballen, les compres d'articles necessaris, la llum, l'aigua i el gas...
Ningú es lliure del Món del diner i encara li fem escarafalls. Sembla que és tabú, poc seriós.
Parlem de Déu, però mirem la safata a veure si ha entrades suficients per fer front a les despeses.
I és que sovint l'església està sobre dimensionada. Hi ha masses coses que tenen un cost elevat.
Tot en aquest país necessita diners, I no pocs diners...Per fer més entenedor som pocs els practicants i situació de vida és precària o molt precària
La manca de personal, la disminució dels ingressos...fa trontollar la tasca de l'església, dels serveis, de les paraules de salvació.
Aquesta reflexió vol arribar a tots, parròquies, centres educatius, convents, bisbat.
Hi ha diferents solucions a curt , mig i llarg plaç.
S'han de saber, valorar, i treballar amb temps. No ens podem enganyar més. Si una cosa és insostenible, s'ha de canviar, modificar o tancar.
A Déu no el tancarem, l'Esperit Sant s'adapta als temps i la fe d'alguns es reforça amb les dificultats.
Esperem que ens doni forces per superar aquest segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada