La societat ha canviat molt, les persones d'aquesta societat també han canviat.
Veniem d'una majoria social que es declarava religiosa. Que havia tingut una formació o base religiosa i que podia entendre els conceptes més importants d ela nostra religió cristiana.
Després el implicar-se o no implicar-se en el fet religiós ja era un altra cosa.
Ara això ha canviat radicalment.Una nova societat funciona i s'ha perdut aquest coneixement del fet religiós, del fet cultural, de la història, de la nostra base cultural i social.
La religió no és el centre de res. Gràcies a que tenen poder (hospitals, escoles, instituts i universitats...) poden dir que la religiositat encara funciona.
Cal diferenciar molt les poblacions grans de les petites. Les esglésies tenen molt poc pes social. Mantenen encara la població gran, la nova que arriba de paisos on és important el fet religiós i de grups molt "religiosos" de nova fornada.
Cal saber aquesta realitat. Estem fent catequesi ensenyant les bases a alguns infants que són herois en la societat actual. Ells i els seus pares han decidit formar-se, en hores especials, fora de l'escola amb persones preparades de la comunitat.
La comunitat confia plenament en els seu sentit de fe, de l'entrega a la tasca de parlar de Déu avui a nens i nenes que viuen en un entorn diferent, no cristià i inclús anticristià.
Quines eines tenim.
La fe, la pregària, l'estimació i la didàctica viscuda com un camí vers el descobriment de Déu.
El llenguatge del símbol, les paràboles, els miracles, la pròpia vida ens ajuda a entendre una mica quina és la BONA NOVA.
Recordem a St. Pau
"Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident.
2 Si tingués el do de profecia i penetrés tots
els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe
que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res.
3 Si repartís tots els meus béns als pobres, fins
i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de
glòria, però no estimés, de res no em serviria.
Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran."
|
La Primera Comunió és la porta d'entrada a la comunitat. (el bateig es va fe quan eren petits)
Però després cal seguir caminant i entrar en el misteri de Déu, en la Bona Nova de Jesucrist que allibera i dóna un sentit a la vida dels homes i de les dones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada