De vegades la Pau és por!
És trist veure la Pau com un ocell que vola.
El colom de la Pau amb la branca d'olivera al bec anant cap a Noé.
El diluvi ja havia acabat. Tothom era mort. Menys Noé i els que anàvem amb ell.
TRISTA REALITAT
El Món està dirigit per bojos que ens
porten a la mort, la pobresa i la destrucció
Les promeses d'anys anteriors no s'han fet realitat.
El Món idíl·lic i perfecta no ens arriba i tenim series dubtes del que el futur
sigui millor.
Callen amb temença de que la nostra història s'ha de reconduir. D'alguna manera
vindrà un apocalipsi.
I un Noé tornarà a començar la nostra història de nou.
ACTUALITAT PREOCUPANT.
Els conflictes, la llarga llista de
conflictes i de guerres fratricides no acaba de créixer.
La política és més extremista, ara de dretes, i més menysvalorada.
Els polítics no defensen als electors, el seu poble.
Les multinacionals o transnacional són menys i més poderoses.
Fan la política segon els seus interessos i la imposen a la ciutadania. Els líders
mundials són titelles.
No hi ha informació clara i es fa un metallenguatge, que vol ser correcte per
dir les coses que no són i passin per bones.
El poder dels mitjans és absolut. El pensament està lligat a les emocions i les
persones.
ELS CRISTIANS SEGUIDORS DE JESÚS
Hi ha seguidors de Jesús i hi ha seguidors de l'església. Sembla igual però no l'és.
Els seguidors de Jesús tenen el discurs de la Muntanya com a centre. Difícil entendre el programa del Regne de Déu aquí a la terra. L'església és servidora i mediadora entre Déu i els homes i el pont necessari per arribar a Déu.
Hi ha diferències importants.
La reforma institucional mai arriba a l'església lligada a una forma concreta,
un ajerarquia, unes propietats i bens.
La història de l'església lliga a la mateixa a donar serveis i formes
específiques en cada cultura-
La Divisió de l'església en altres esglésies amb usos i costums diferents. Que
parlen de Jesús, però no són ni de forma ni de fons igual. La separació de les esglésies
semblava que acabaria, però hi ha masses interessos per limitar-se a una
formalitat.
Les coses no han canviat, les dones són fora, hi ha clericalisme radical, l'estimació al germà no és l'eix prioritari, Hi ha diferències de raça, de classe, de dignitat.
La sinodalitat és més que qüestionable i la veritat s'amaga al poble.
Les persones grans no hi són i les més
joves no hi creuen en aquest model d'església. No és creïble.
La sectarització de l'església, més grups particulars, més esglésies buides. Va
lligat una cosa a l'altra.
|
El tren mig
buit de l'evangeli arriba no és pas lluny |
![]() |
| El tren, mig buit, de l'evangeli arriba no és pas lluny |




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada