La Quaresma i la primavera

Arriba la Quaresma al final de l'hivern i amb la fi d'aquest periode entrarà la Primavera.

Hi ha una similitud la mort de l'hivern i l'inici d'una nova època de renovació, de floriment, de despertar de la natura.

També ha arribat el final d'un Papa, que ha tingut el valor d'acceptar les limitacions de l'església i de l'home que la conduïa. Benet ha decidir marxar amb dignitat. La dignitat que demanem per a les persones grans, sigui qui sigui.
Aquesta oportunitat per l'església també hauria de ser pels cristians per decidir quina església volem aquesta primavera. 

Una església oberta, plural, diversa i lliure i alliberadora o una església tancada, retrograda, poruga, carca i fora de temps.

Jo crec que s'ha de renovar quasi bé tot. Menys Jesús, tot les altres coses s'han de renovar. Des del discurs, les formes, les imatges, les homilies, les formes sacramentals, la mentalitat i els dirigents.

Cal fer la veritable renovació de la primavera eclesial, festiva, lluminosa i alegre.
Mireu els ocells  com canten a la primavera. La vida brolla de cada llavor plantada. La pluja i el sol fan la resta.
 Renovar el missatge. La majoria de paraules no tenen sentit pels nostres joves. Els termes agrícoles o del camp no arriben a la majoria urbanita.

Noves tecnologies amb un nou sentit de fons. Jesús les utilitzaria sense vergonya i diria coses que molts no ens agrada sentir. 

• Com que no és l'home pel dissabte (diumenge ara) sinó el dissabte per l'home.I no embruta a l'home menjar amb les mans sense rentar...
• Amor vull i no sacrificis...
• Que he vingut a portar foc a la terra i no he de voler que cremi...
• Que no hi ha major amor que el que entrega la seva vida pels altres.
• Que vull que passi aquesta copa de dolor, però que es faci la teva voluntat...

Els pescadors dels homes han de saber pescar en aquest temps.
Mira la imatge que fem els pescadors. Bastant patètica, amb la bata llarga, hivern i estiu, surtin amb fum de l'encens, amb cants sense sentit i ritme, fem parades, un teatre sacre que no arriba.
Perdonan els pecats dels fidels i passant dels pecats del món, que la final també són els nostres.

Què els diners són els elements bàsics de les esglésies. Que els pobres sempre ho seran i que l'alliberació no serà en aquest Món.

Que el Regne ha d'esperar que es construeixi al final del temps o en el Reialme de l'utopia.

 Volem la presència real de la dona a l'església. Que la figura e les nostres germanes no sigui més marginada, que estiguin en el culte i també a la direcció , com en la celebració. 

La presència del laïc i laica ha de ser la màxima alegria de la nostra comunitat que és l'església local i l'església universal.

Compartir amb els pastors ordenats, laics i laiques. Amb una formació bona i amb dret a decidir la teologia de les parròquies, les actuacions socials i la política de fraterna unitat amb tots els creients.

Toni