L'ATUR, ESCÀNDOL I DESAFIAMENT
DEL NOSTRE TEMPS
Situació
Un dels problemes socials sentits més agudament en aquests moments a
Catalunya -igual que a la resta d'Espanya- és l'atur. La seva gravetat ha
arribat a límits tan extrems que, si no s'hi posa remei ràpidament, pot ser
ocasió i fins i tot concausa de situacions explosives.
Conseqüències
Les conseqüències de l'atur són sempre doloroses; algunes vegades són
tràgiques. N'hi ha prou amb una mirada senzilla per a descobrir alguns dels
seus estralls morals, humans, socials en l'àmbit familiar, personal, polític.
En l'àmbit de l'economia
familiar, aquestes conseqüències -encara que diferents, segons les situacions
personals i els sectors- són ben visibles i, en alguns casos, d'una gravetat
extraordinària. Pensem, per exemple, el d'aquelles llars on només hi entrava un
sou, del qual ara s'han vist privades per l'atur, i potser no perceben cap mena
d'ajuda de la Seguretat Social.
En la vida personal, un home sa i honrat, quan no pot treballar, se sent
mutilat i humiliat, un inútil i una càrrega. La manca de treball provoca en ell
sofriments de tota mena: frustracions greus, desequilibris psíquics,
dificultats d'integració social, pertorbacions en la convivència familiar...,
i pot provocar, de vegades, una empenta cap a l'alcoholisme, la droga, la
prostitució, la delinqüència... Tot això és molt més agut i més palpable quan
hom està privat del subsidi d'atur que suavitza una mica els efectes econòmics.
Camins de
solució
Una situació
així va contra el dret de la persona a guanyar-se la vida amb el seu treball.
És un dret primari que cal tenir molt present quan cal posar en joc els
elements tècnics per a intentar solucionar el problema.
--------------------
Com a complement de les accions immediates i de les iniciatives
esmentades, l'ajut de les institucions i de les persones privades pot jugar un
paper molt important en l'esforç per a pal·liar la situació dramàtica en què es
troben tantes famílies necessitades. Pastors com som de les diòcesis catalanes,
animem les comunitats cristianes, les institucions eclesials i les civils, i
tots els fidels i persones de bona voluntat que siguin ben generosos en aquesta
ajuda als germans sense treball.
En aquest esforç generós a favor dels parats voldríem que les nostres
"Càritas" diocesanes i parroquials se sentissin fortament
interpel·lades per l'eco imperiós de la veu de Crist, el qual compadit de la
gent que el seguia i no tenia res per a menjar manà als apòstols:
"Doneu-los menjar vosaltres mateixos" (Lc 9,13). Segurament que també
elles -les Càritas- com els Dotze, hauran de confessar sovint, impotents i amb
tristesa colpidora: "Només tenim cinc pans i dos peixos" (íb.).
Tanmateix, aquest testimoni comunitari i eclesial del Poble de Déu, que posa en
comú els bens dels seus membres, rics o pobres, amb els necessitats, cristians
o no, -això és realment Càritas-, tindrà un gran valor de signe i serà un
estímul per a d'altres persones i institucions.
..............................
...............................
En el moment actual, es fa més
necessària la crida a l'austeritat en les actuacions públiques i privades dels
governants, dels partits polítics i de les entitats d'església, i també en les
despeses personals i familiars de tothom; tots estem obligats, per solidaritat
humana i cristiana, a acceptar les renúncies i els sacrificis econòmics que
convinguin per tal de remeiar la situació dels més necessitats. Hi estem especialment obligats els
sacerdots i religiosos, a nivell personal i de comunitat, i àdhuc en el
muntatge dels òrgans i serveis eclesials, malgrat la dificultat de compaginar,
algunes vegades, la sobrietat amb un servei adient i eficaç.
També, en aquests moments, es fa més urgent que refloreixi, amb tota la
seva frescor original, l'esperit de la
Pentecosta perquè la nostra Església -i la nostra societat civil- encerti a
viure la comunió de cors i de béns de la primera comunitat cristiana (cf.
Fets 2,44; 4,32.34-35).
.................................
................................
Aquestes
frases que semblen tan actuals són del 1980.
Les coses no han canviat cada X temps tornem
a rebre el Mal del sistema.
Les crisis són pròpies del sistema
capitalista. El diners per sobre les persones, els interessos d'uns pocs per
sobre dels interessos de la majoria.
1980 hi havia 250.000 aturats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada