Amb el cas que vull parlar dels últims mesos el problema estava cantat.
Una persona amb una mentalitat tancada, sense esperit de diàleg, creient que ell té la veritat, que ell sap i els pobres barcelonins són una colla d'incultes, sense coneixements i quasi bé descreguts, que s'han de salvar, no era un bon element de convivència.
Després, creia que la jerarquia era important, posat a les ordres d'un inferior en rang de l'església afegia més foc a la relació.
L'objectiu estava assolit el conflicte majúscul estava servit. La responsabilitat l'assumit en Jordi Albert, però el problema era de tots. I hem d'agrair els que l'han ajudat aquest dies, quan el problema s'ha tornat una bomba.
És injust els que es renten les mans, els que miren cap un altre costat o els que no saben que ens juguem no solament la direcció, si no la nostra credibilitat. Una tasca de molts anys amb mossèn Joaquim, mossèn Ignasi, mossèn Jordi Cussò, i mossèn Jordi Albert qüestionat per un nou vingut, sense necessitat, ni més llum que l'amor propi i el instint de fer mal.
Els de la casa, estàvem acostumat a conviure les diferències sense problema o relativitzant-les bastant. L'important és l'Amor i el Servei.
La nostra societat necessita que nosaltres estiguem junts i forts, no dèbils i dividits. Ser llum i sal.
La manca de problemes interns ens feia entendre més el nostre entorn social, polític, de barri o de ciutat. Una societat que no té els valors cristians, però té molts valors que són humans.
Sabem que no tot és l'església i els seus valors. Hi ha consciència de ser petits, en un Món gran i complicat i ho acceptem.
S'ha resolt d'una manera diferent a l'esperada. Un nou mossèn s'obre pas en la nostra història. Cal donar gràcies a mossèn Jordi Albert i pregar per l'Antonio que Déu il·lumini el seu camí i el perdoni tot el mal que ha fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada