Viatjar a l'Estiu

Cangas d'Onís. Pont medieval amb la creu penjant. Els símbols són importants. Diuem molt del lloc on som

ELS VIATGES D'ESTIU.

Qui més qui menys , a l'estiu, vol fer un viatge.

Sortir de casa de l'ambient és un plaer natural, un alicient més per les persones, famílies, coneguts i amics.

No diem- "has fet vacances"- Diem -"on has fet les vacances?"

Llocs nous, o els coneguts per tota la gent, és igual. L'important és sortir de l'espai habitual i córrer Món. 

Pels cristians també és un moment de reflexionar sobre el que fem i de córrer Món. L'esperit ens porta i ens guia les nostres passes. Aquest any hem estat entre Astúries i Cantàbria. Els Pics d' Europa és un espai que volien recórrer per alimentar-nos de l'aire, l'ambient de les muntanyes.

La muntanya té un aspecte místic. Pujar la muntanya , sortir de la terra baixa, de la ciutat o poble i començar l'ascens sembla que et porta a estar més a prop del CEL.

Viatjar té el mateix sentit. Sortir de casa i emprendre el viatge, metàfora de la nostra vida.

Aprendre en el viatge de que són dependents. Depenem del cotxe, dels acompanyants, de les persones i circumstància que trobem pel camí. Del menjar, de la beguda... de tantes coses.

I quasi totes estan en mans de Déu. Es per això que les vacances ens apropen a Déu. Ens veiem de la necessitat que estigui i ens acompanyi constantment.

Quan les coses van malament o no surten com volien diem, Déu meu quina "cagada" , o Mare de Déu, que farem ara....

Per què en el fons tenim la consciència de ser en les seves mans, que hi ha un poder superior que ens porta, que ens ajuda, que té cura de nosaltres.

Aquest és l'aprenentatge i la consciència d'aquestes vacances. 

Vagis on vagis. Prop o lluny sempre estàs acompanyat per la presència de Déu.

ASTÚRIES i CANTÀBRIA.

Que hem de dir, que la gent no sàpiga, d'aquest dos espais meravellosos. La natura, la vivència dels pobles, la fauna, l'artesania, la tranquil·litat, la netedat, és l'antítesi del Món d'on venim i que vivim. 

Una escapada a la terra on es valoren les petites coses, que són les coses importants, ens fa carregar les piles. Veure que podem tenir un espai viu, equilibrat, natural i respectat ens omple de  goig. 

Espai i concentració de poblats en funció de llurs vides.

Cal tornar a l'equilibri. L'espai s'ha de racionalitzar. Cerdà va pensar la seva Barcelona equilibrada. Espais entre illes, nombre de persones adequat, racional com Cabet havia predicat. L'especulació va convertir un projecte de ciutat en tot el contrari. L'home no pot estar amuntegat a la ciutat com escarabats. Necessitem un espai natural, unes mínimes de condicions per viure, que ara no tenim. Tornar a l'ecologia social a aprendre que l'espai no és per ocupar-lo amb ciment i pisos. Necessitem mirar i veure la natura, plena i completa.

Les festes i les tradicions. Viure al costat de la Terra et fa valorar les coses de la pròpia Terra. Integrar-te al conjunt de la vida, de la cultura i tradicions.

Recuperar les cases, donar vida als pobles.

Covadonga. Rep els peregrins i visitants que creuen o volem creure

Som un país religiós o compromès amb les tradicions religioses. 

Les festes Patronals són importants per la possibilitat de trobar-se tots; joves i grans al voltant del patró o la patrona del poble. Reconèixer que hi ha alguna cosa superior que ens porta les nostres vides.

Les arrels cristianes d' Europa no són qüestionades. 

Les tradicions són part del poble. Les costums, els vestits, les danses són el poble i no pensen renunciar per la modernització. Es pot compaginar, però sempre cal un equilibri de totes les coses.