VIDA HUMANA I VIDA CRISTIANA
La vida humana és important, el més important de la societat. No té discusió.
En molts llocs això no és veritat.On la guerra triumfa, i les armes tene la paraula.
On les dictadures de tot color es fan amb el poder.Les persones no tenen drets.
On la droga és el poder. La vida no és cap valor.
On la mentida dels mitjans tenen la paraula, la vida humana no val res.
NUS
Les creences i les ideologies viuen en tot el que fem. Podem ignorar-lo. Però No podem negar-ho.
L'escola, la família i la societat són ideoligitzades, donen uns valors "socials" a tot el que fem. L'educació s'encarrega de que la transmissió sigui efectiva. A vegada es conscient i altres de manra inconscient.
Molts dels d'adults hem estat educats en la religió catòlica. No ha estat negatiu, algunes persones si que han patit un trauma important, per la majoria de nosaltres.
Sempre hem pogut acceptar o negar el fet de ser cristià o no ser-ho.
També és cert que s'ens instruia i no educava per donar resposta lliure al fet religiós. Educar es fer-nos autonoms, capaços de viure des de la seguretat i també des del dubte.
L'escola, la família i la societat són ideoligitzades, donen uns valors "socials" a tot el que fem. L'educació s'encarrega de que la transmissió sigui efectiva. A vegada es conscient i altres de manra inconscient.
Molts dels d'adults hem estat educats en la religió catòlica. No ha estat negatiu, algunes persones si que han patit un trauma important, per la majoria de nosaltres.
Sempre hem pogut acceptar o negar el fet de ser cristià o no ser-ho.
També és cert que s'ens instruia i no educava per donar resposta lliure al fet religiós. Educar es fer-nos autonoms, capaços de viure des de la seguretat i també des del dubte.
La superficialitat d'aquella formació ha donat aquest fruïts.
Potser no era la manera. Hi havia una etapa històrica definida. El nacional catolicisme patia de la relació poder dictatorial i poder religiós. Era un moment dur de la nostra història.
Potser no era la manera. Hi havia una etapa històrica definida. El nacional catolicisme patia de la relació poder dictatorial i poder religiós. Era un moment dur de la nostra història.
Per sort l'església catalana, en el nostre cas, es va adonar del problema i perill que representava aquesta unió. I la va trencar. Ella va recolzar, en alguns casos, els moviments democràtics. Les esglésies i grups progressistes cristians eren un bon pilar contra el règim.
Després en la democràcia va recolzar la moderació i l' integració al model reformista. Van tornar a la seva tasca religiosa, formativa i de servei.
..................................
Avui creiem que s'ha de ser humà i després podem parlar d'aquest plus, aquesta decisió lliure davant de la persona de Jesús. Es pot treballar la humanització des de la religiositat i també des de fora.
No hi ha un únic model. Hi ha un entorn més permissiu, més obert que permet entendre's homes i dones de diferents creences.
Una societat que no viu la "vida cristiana" també té valors i significat humanitzadors. Els ateus, els agnòstics, els descreguts ens fan reflexionar i ens qüestionen força. Ens socaven la tranquilitat i ens proposen temes escabrosos, que molts cops la nostra curta preparació li costa donar resposta i inclús entendre.
Confiem en els persones, confiem en les sortides plurals, diferents i sobretot en el diàleg.
Venim de d'on venim però el futur s'ha deconstruïr ara i ja.
Després en la democràcia va recolzar la moderació i l' integració al model reformista. Van tornar a la seva tasca religiosa, formativa i de servei.
..................................
Avui creiem que s'ha de ser humà i després podem parlar d'aquest plus, aquesta decisió lliure davant de la persona de Jesús. Es pot treballar la humanització des de la religiositat i també des de fora.
No hi ha un únic model. Hi ha un entorn més permissiu, més obert que permet entendre's homes i dones de diferents creences.
Una societat que no viu la "vida cristiana" també té valors i significat humanitzadors. Els ateus, els agnòstics, els descreguts ens fan reflexionar i ens qüestionen força. Ens socaven la tranquilitat i ens proposen temes escabrosos, que molts cops la nostra curta preparació li costa donar resposta i inclús entendre.
Confiem en els persones, confiem en les sortides plurals, diferents i sobretot en el diàleg.
Venim de d'on venim però el futur s'ha deconstruïr ara i ja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada