Jesús obrer I

Jesús va ser obrer. Sant Josep, per tradició popular, era fuster. Un fuster i paleta que debia fer edificis, cobrir-los en els materials que es feien servir. Més aviat de fusta , fang i palla. La pedra era pels rics, nobles, temples i romans.

Durant trenta anys de la seva història està treballant, guayant-se la vida, com diriem ara. Coneixia directament la vida dels seus coetanis; els pastors, els perscadors, els vinyataires, els sembradors, els recaptadors d'impostos, les dones que treballavem a la llar, els carvaners. Les festes (noces) populars de Canà on es quedaven sense vi i no tenien més.

El Món del treball és una bona eina d'aprenentatge. La solidaritat, l'esforç, el cansament diari, el viure ajustat econònicament, pendents de tenir feina o no. Esperar el bon temps, el temps propici, l'estar en mans de Déu i fer la seva voluntat, quan pots. No prendre mal, no estar malalt.  El treball és un gran mestre de la persona i de la societat.

Després la crida que el va portar de la vida oculta a ser el profeta de Galilea, després el Crist i més tard el rei dels jueus (a la creu) i  amb la Ressurrecció el Salvador Fill de Déu.

Ara entenem que la pugna amb els fariseus i escribes no era solament teològica, també hi havia un resentiment social. Dos concepcions de la religió jueva . La dels poderosos jueus del Yavhé de la Torà, dels intel.lectuals. I la dels altres que no venien de la casta benestant.

És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que un ric es salvi.

Els fariseus defensavem un Déu estàtic previsible, ordenat com el Poder vol. Jesús defensava un Déu imprevisible, fidel, viu i Pare amorós que surt a l' encontre de l'home i la dona. I que sobretot estima a la humanitat.
Aquest Déu estima les bones obres que fan els homes reals. Joan el baptista que s'enva al desert, Natanael pregan a sota la figuera, el que treu dimonis i no és del seu grup, la vidua pobra. I ajuda a tots el que demanen ajuda, es fa solidari amb el dolor i patiment dels altres.

Els pastors, els pescadors, els vinyataires, els recaptadors d'impostos, del seus temps són els exemples de les paràboles. I aquest Déu de Jesús estima la Solidaritat, la cooperació, el treball dels homes com  eix de la seva predicació i de les seves lliçons.

I paga com Déu, no com fem els homes, igual pel pacte lliure entre els homes al treballador del primer hora del dia com el últim.
Un denari era molts diners i just si tu vols donar el mateix al primer que al que contractes al final del dia és la teva decisió i valores el que vols valorar. La mirada de Déu és generosa amb els pobres
La teva riquesa com patrò no és teva (l'has rebuda) i les necessitats del pobre que no ha pogut treballar durant el dia, et reclamen una actuació real. Pensa que té la mateixa necessitat, una família, una pobresa. 
Jesús diu que Déu no actua per benefici seu sinò davant la necessitat. És una explicació molt comunista.

Estar al favor del Jesús i actuar com ell, és el que això ens faria falta ara per poder sortir de al crisi.